Bon dia, sóc la Clara Martínez, professora del cicle de Màrqueting i Publicitat del col·legi Camí.
Avui us vinc a parlar de la importància de les xarxes socials i com afecten els adolescents, als joves i a les empreses.

Segurament si no esteu 100% ficats en aquest món us semblarà estrany la realitat que vinc a explicar-vos, però la nostra empremta digital és tan forta, que la majoria d’empreses la segueix per tal de saber si som o no som vàlids per treballar en les seves instal·lacions, però abans d’avançar-me en contingut, us voldria descriure què és la petjada digital: segons termscat la petjada digital és: «Informació present a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.» Doncs bé, ara que tenim aquesta definició feta, imagineu la quantitat de departaments de recursos humans que poden estar observant els perfils dels usuaris per saber si són o no són persones ideals per treballar a la nostra empresa, observen absolutament tot, inclús aquelles coses que tenim penjades a Facebook o Instagram anys enrere.

Per això, a classe de M7 i M2 (màrqueting digital) i (Disseny) explico als joves com és de rellevant treballar la nostra pròpia imatge de marca i com hem de controlar el que pengem a les xarxes, entre les preguntes que acostumo a fer és: ¿Realment tots els teus contactes en xarxes són amics teus? ¿T’has plantejat algun cop si aquests contactes observen les teves publicacions, stories o missatges? ¿Ets conscient de tot el que penges?, un cop feta aquesta reflexió, a classe, treballem com veiem a les empreses, analitzem les seves xarxes socials, per descobrir si el seu contingut és adequat al seu segment de públic, si la seva imatge en xarxes descriu la seva marca o si pel contrari són incoherents entre les seves botigues físiques i les seves publicacions a internet.

Doncs bé, tot això és el que treballem en les matèries de Màrqueting Digital i a poc a poc anem descobrint com les nostres petjades, empremtes i dades queden en motors de cerca com Google per sempre i per descomptat aprenem a distingir entre allò que s’ha de penjar i allò que és millor guardar-ho per nosaltres mateixos.